La Terra buida o el cap buit?
“La Terra Buida forma part del nostre folklore
d'idees extravagants, recolzada en mites tan antics com la humanitat. Igual que
la seua germana llunyana, la Teoria de la Terra Plana (que va comptar amb
adeptes fins ben endinsat el Segle XX), va tindre en algun moment del seu
passat un cert suport científic. És justament esta qualitat el que diferència
ciència de pseudociència. La primera està corregint-se a si mateixa
permanentment. La segona s'aferra tossudament a una idea i per segles, sense
interessar-se pel cos de coneixements incorporat amb el córrer del temps, manté
impertèrritament les seues afirmacions que acaben sent tan autèntiques com un
oracle” (Guillermo Giménez de
Castro).
No és cert que en l'antiguitat
estiguera generalitzada la creença que la Terra era plana, al contrari,
l'esfericitat del planeta era coneguda de molt antic. De fet no sols coneguda,
sinó inclòs calculada la longitud de la seua circumferència amb una exactitud
sorprenent.
Eratòstenes, matemàtic,
astrònom i geògraf grec, (276 aC. – 194 aC.) va ser l'encarregat de tal proesa,
i per a això es va servir dels seus coneixements de geometria i una gran
capacitat lògica. Seguim el procés de mesurament a través de Projecte Celestia.
Eratòstenes tenia notícia d'un fet que cada any es produïa en una
ciutat d'Egipte anomenada Siena (avui Assuan). Succeïa que un cert dia de
l'any, al migdia, els obeliscos no produïen cap ombra. Avui sabem que açò és
degut al fet que Assuan es troba en el tròpic de Càncer i eixe dia marca el solstici
d'estiu. No obstant això, Eratòstenes va observar que a Alexandria, eixe mateix
dia, els obeliscos sí que produïen ombra. Això només és possible si la Terra
era rodona, perquè el Sol està tan lluny com per a considerar que els seus
rajos incideixen paral·lelament sobre La Terra.
No obstant això, s'enfrontava a dos problemes:
1.- Com diables esbrinaria la distància exacta entre Siena i
Alexandria?
2.- Si en eixa època no hi havia rellotges (ni telèfon), quan mesurar
l'ombra a Alexandria?, perquè ha de ser en el precís moment en què, a Siena,
els obeliscos no produïen ombra.
Pas 1: Distància entre Siena i
Alexandria
Eratòstenes va ordenar (i
va pagar de la seu pròpia butxaca) als caps de caravanes que mesuraren la
distància entre les dos ciutats. Per a això havien de posar esclaus a comptar
les voltes de roda que donaven els carros, a estendre llargues cordes al llarg
del camí, a comptar passos, etc. La dificultat radica que estem parlant de dos
localitats separades per més de 700 km.
Li va eixir una mitjana de 5.000 estadis. Cada estadi equivalia a 157'5
metres, per la qual cosa la distància entre les ciutats la va estimar en 787'5
km.
Pas 2: Mesurament de l'ombra
Arribat el dia, va mesurar
l'ombra d'un pal que de forma perfectament vertical havia col·locat en els
jardins de la biblioteca. Com saber en quin moment mesurar l'ombra? La resposta
és fàcil, sobre el migdia (quan el sol està al punt més alt) es mesura l'ombra
diverses vegades. La menor ombra correspondrà al moment en què el Sol està en
el zenit.
Càlcul matemàtic
tg ss = ombra / altura = 0,5053 / 4 = 0,126325
Ss = arctg 0,126325 = 7,2é
Al dividir l'ombra entre l'altura del pal, va obtindre un angle de
7,2é.
Després va plantejar una senzilla regla de tres. Al multiplicar 787,5
km. X 360é i dividir el resultat entre 7,2é, va calcular que la circumferència
terrestre mesurava 39.375 km.
Quina meravella! Si la
mesura real és de 39.942 km, el va obtindre una mesura de 39.375 km. (només es
va equivocar en 567 km). Què resultat tan increïble!, tenint en compte la
tecnologia amb què va treballar per a mesurar distàncies i angles.
Errors comesos
Els errors d'Eratòstenes
van ser molt subtils i quasi inevitables:
Error 1.- La distància entre Assuan i Alexandria és de 729 km. (4.628
estadis); no de 787'5 km.
Error 2.- Les dos ciutats no estan en el mateix meridià, sinó que difereixen
en uns 3r de longitud.
Error 3.- La mesura exacta de l'angle de l'ombra a Alexandria és: 7,08u
(no 7,20é).
Va cometre estes
inexactituds que potser fins a es van compensar, però sens dubte la labor de
mesurament i el resultat obtingut fa més de 2.240 anys va ser impressionant.
***
1. La Terra plana
En segles posteriors van
sorgir veus que van defensar que la Terra era plana, fonamentalment per a
conciliar la seua forma amb algunes afirmacions bíbliques, inclòs, alguns, la
representaven com a buida, d'una altra manera no hi hauria lloc per a l'infern!
La detallada descripció que fa Dant Alighieri de la terra en la seua Divina Comèdia, la presentava com el centre
esfèric buit de l'univers, amb diferents cercles dalt i baix, els cels i els
inferns.
Tal vegada va ser Edmund Halley (1656
- 1742), el científic anglès que va estudiar al cometa que duu el seu nom, qui
hi haja per primera vegada teoritzat sobre una Terra Buida. Després d'observar
anomalies del camp magnètic terrestre, va arribar a la conclusió que podrien
ser explicades si la Terra fora composta de dos o més esferes, les externes
buides i la interna sòlida, cada una amb diferents eixos magnètics. La Terra
era un conjunt de quatre casquets concèntrics amb una esfera massissa en el
centre, separats tots per una capa d’atmosfera i girant a diferents velocitats
i amb pols magnètics propis, l'atmosfera interior seria lluminosa i habitable i
una petita fuga d'esta per un forat en el pol Nord, crearia les Aurores
Boreals.
El matemàtic Leonhard Euler també
va proposar un model de Terra buida, però esta vegada, substituint els casquets
concèntrics i el centre massís per un xicotet Sol que donaria llum natural als
habitants de l'interior de la terra. També va proposar dos grans entrades a aquest
món interior a través dels pols de la Terra.
Hipòtesi d'Edmon Halley i la de
Leonhard Euler
Molt ha de veure en la
difusió del concepte de la Terra plana l'excèntric inventor anglès Samuel Birley
Rowbotham (1816-1884), excèntric inventors anglès que es recolza en
la interpretació literal de la Bíblia, anomenant el seu model cosmològic “Astronomia
Zetética”. Segons ell, la Terra és un disc pla en què el Pol Nord està
en el centre del disc i l'Antàrtida és un mur de gel que rodeja la part
exterior del cercle.
A la mort de Rowbotham, els seus
seguidors van crear la “Societat Zetética Universal”,
publicant una revista titulada The Earth Not a
Globe Review, i es van mantindre actius fins després de la
Primera Guerra Mundial, per a iniciar a continuació un llarg declivi. Les idees
de Rowbotham van trobar seguidors als Estats Units en l'Església Catòlica
Cristiana, fundada pel curandero escocès John Alexander Dowie (en 1895), que va
establir una comunitat teocràtica en la població de Zion. Quan en 1906 Dowie va
ser destituït pel seu segon Wilbur Glenn Voliva, els 6.000 fidels que
comptava la congregació, van ser governats amb mà de ferro i en la comunitat
només era admesa la Bíblia i la interpretació de la Terra plana, que d'ella es
derivava.
Aquesta teocràcia aïllada de la resta de la societat, va sobreviure
fins a la mort de Voliva en 1942, per a després acabar desintegrant-se. No
obstant, alguns membres del grup van romandre en Zion durant la dècada dels
1950. En 1956, Samuel
Shenton reviu la “Societat
Zetética Universal” amb el nom de “International
Flat Earth Society”, que dirigirà fins a la seua mort en 1971, sent
substituït per Charles
K. Johnson. Aquest últim mor
en 2001, deixant en l'aire el futur de la Societat.
2. La Terra buida
Així, la noció de la Terra
buida va ser convertida virtualment en part de la religió cristiana, i quan va
nàixer la ciència moderna els científics es van esforçar per fer-la raonable.
En 1665, l'estudiós i sacerdot catòlic alemany Atanasius Kircher va publicar Mundus Subterráneus (1665). En ell descrivia
a la Terra solcada de cavernes i túnels en què vivien dragons.
Any: 1678. Científic / Artista:
Athanasius Kircher.
Publicat per primera vegada
en: Mundus Subterraneus.
Jules
Verne també es va figurar a la Terra com a buida, en el seu Viatge al centre de la Terra publicat en
1864. Una altra obra que mereix ser citada és "The
Coming Race", escrita en 1871 pel lord britànic Edward
Bulwer-Lytton. Esta és una de les primeres novel·les de
ciència-ficció de la literatura anglesa. Hi ha versions en espanyol amb els
títols "La Raza de del porvenir"
o "La Raza venidera". Ací el
camí d'ingrés a l'interior de la Terra és una mina molt profunda, la que permet
arribar a un lloc on viuen éssers avançats que han aconseguit dominar formes
d'energia desconegudes per a l'home. La idea d'estos sers és eixir a conquistar
el món de la superfície. Lytton descriu una civilització subterrània dotada
d'un terrorífic poder que és el vril, una espècie de força
electromagnètica que utilitzada per al bé causa immensos beneficis, però si
s'utilitza amb perverses intencions, els estralls que causa poden ser
devastadors. Lytton ens transmet ací el seu temor que una raça d'estes
característica entre en contacte amb uns simples mortals. L'aniquilació de la
humanitat seria immediata. La societat que ens descriu l'autor esta dissenyada
com un potent matriarcat.
Per què mencionem a
Bulwer-Lytton, quan és un escriptor tan poc conegut en el nostre mig? Perquè Adolf Hitler,
davall la influència de la novel·la de ciència-ficció mencionada, va arribar a
creure també que la Terra era buida.
El nazi Miguel Serrano afirma que
"el clima dins seria equilibrat, com
ho era el de la Terra exterior abans de la desviació del seu eix i de la
capgira dels pols. És a dir, encara existeix allí l'edat Àuria, Solar. En el
centre del buit interior hi hauria un sol, molt més petit que el nostre de
fora". És el que es coneix com "el Sol negre", que tanta
rellevància té en l'esoterisme hitlerià. Com la força de gravetat és menor
dins, l'estatura serà gegantina i hi ha una enorme longevitat (Los OVNIs de Hitler contra el Nuevo Orden Mundial de Miguel Serrano).
Creu gammada, creu balcànica i sol negre
El Sol negre és simbolitzat com una roda solar amb rajos doblegats. I
just aquest símbol és el que pot veure's en el sòl d'una sala del Wewelsburg
(prop de Paderborn), el castell principal de la SS que Heinrich Himmler va
organitzar. Aquest castell era un dels diversos de l'Orde Negra.
b. La SS, l'Orde Negra
La SS (Schutzstaffel, "esquadrilla de protecció") va nàixer a
principis de març de 1923 en els anys vint com una escorta personal d'Adolf
Hitler per a protegir-li en els mítings i les campanyes electorals dels obrers
treballadors. Els primers hòmens SS eren veterans de la Primera Guerra Mundial
i membres del NSDAP (Partit Obrer nacionalsocialista Alemany) o dels Freikorps
(cossos paramilitars nacionalistes) i van jurar defendre a Adolf Hitler inclòs
a risc de les seues vides. El seu uniforme era totalment negre, d'ací el
sobrenom de "Orde Negra". En 1932 se li va confiar a Himmler la
custòdia de la seu principal del NSDAP, l'anomenada Casa Terrosa. El triomf definitiu va advindre en la nit dels ganivets
llargs, Al juny de 1934, quan la SS va avortar un intent de colp d'Estat per
part de la direcció de la SA, principalment Ernst Röhm.
Molts jerarques catòlics van veure en la SS una "organització
decent". Els nazis consideraven al Führer com un enviat de Déu.
Efectivament, així és com opinava el mateix Rudolf Hess de Hitler. La SS va ser
organitzada per Himmler com una Orde militar, calcant els mètodes de l'orde
dels jesuïtes. Els models històrics per als que van dissenyar el "Cos
Negre" van ser les grans ordes guerreres de l'Edat Mitjana: l'Orde dels
Cavallers Teutònics, defensors de les marques de l'Est i conquistadors de
Prússia i del Bàltic, però sobretot l'Orde dels Cavallers Templers.
La SS es considerava una elit biològica.
Els seus membres havien d'estar dotats d'una sèrie de condicions físiques
definitòries d'un origen ari. L'Anhenerbe
("Herència dels Avantpassats", abrev. AE) era una organització de la
SS que s'ocupava principalment de qüestions racials i històriques, com buscar
els orígens de la raça ària. Era un institut de l'herència genètica i estava
especialitzat en la investigació científica i en la història, inclosa la
prehistòria. Aquesta secció d'investigació de la SS va ser fundada l'1 de
juliol de 1935 pel professor Hermann Wirth, Heinrich Himmler i Walter Darré
davall el nom complet d'Ahnenerbe Forschungs und Lehrgemeinschaft,
"Comunitat d'Investigació i Ensenyança
de l'Herència dels Avantpassats'".
H. Himmler
va ser cofundador de l'Ahnenerbe. La col·laboració entre SS i AE va ser
estreta.
Són
conegudes algunes expedicions organitzades pels seus membres, per exemple al
Tibet. Segons pareix, en aquella expedició
buscaven les portes al "món interior" a instàncies del propi
Adolf Hitler i també els orígens de la raça nòrdica. L'expedició va ser
dirigida per l'etnòleg Dr. Schäffer, un comandament de la SS. També va
participar l'alpinista austríac i igualment membre de la SS Heinrich Harrer,
que en 1953 va escriure un llibre titulat Set Anys en el
Tibet, en el que es basa el film del mateix títol dirigit per
Jean-Jacques Annaud, comptant amb l’actuació de Brad Pitt.
Totes aquestes idees absurdes les
podreu comprovar en webs semblants a
Ciutat Lliure
Opinió
Segon ells: va ser inaugurada el 21 de
setembre de l'any 1999 davall els grans principis ètics de Déu, Pàtria,
Justícia Social i Família, i es defineix com: "Portal de portals
per a un món Lliure".
Ja
saps, volgut lector: que la Força t'empare i la Llum t'il·lumine a l'hora de
discernir entre tanta fal·làcia i mentida. Actualment no se si segueix activa,
ni m'importa en absolut. Tan sols remarcar que la majoria de les pàgines webs
feixistes o pro-nacis segueixen amb els ulls tancats aquestes creences de
Terres buides, ovnis alemanys, races àries d'origen extraterrestre… i d’altres
idioteses per l'estil. L'única cosa buida que he trobat és el cap d'aquestos
individus.
***
Comentaris