Podria ser buida la Terra?
6. Podria ser buida la Terra?
Com Sabem que la Terra és sòlida
Lluny de ser buida, la Terra està composta
de quatre capes principals: la corfa, el manto, el nucli i el nuclèol.
La Terra no
és buida i en el seu interior hi ha ferro colat
Que la Terra és sòlida no és difícil de
demostrar: les últimes mesures de la constant gravitacional G donaven un pes
per al nostre planeta de 5.972x1021 tones mètriques; atès que la
densitat mitjana de les roques de la corfa és de 2.9 gr/cm3 i mai
passen de 3.3 gr/cm3 és difícil imaginar d'on ix la massa que falta
si la Terra està composta de tan sols una fina corfa.
La sísmica ens diu quan es produïx un terratrèmol,
es transmet tota una sèrie d'ones distintes: algunes les P, anomenades així per ser les primeres a arribar a les
estacions de detecció, es transmeten per compressió i dilatació de la roca (com
si esta fóra un acordió); altres les S,
segones a arribar, produïxen un moviment perpendicular, quelcom així com quan
en un estadi la gent fa la "onada". Un aspecte que fa interessant a
les ones P i les S és que les segones no es transmeten a través
de líquids, mentres que les primeres sí. S'ha observat que a una certa
profunditat (2.900 km) les ones S deixen
de propagar-se, la qual cosa pareix indicar que ens trobem amb una zona de la
Terra que es presenta en estat fos: el nucli extern. No obstant això a
aproximadament 5200 km les ones P (que
també resulten afectades el passar a través de líquid) incrementen la seua
velocitat, per la qual cosa s’assumeix que eixe nucli intern és sòlid.
Segons els
estudis realitzats pels geofísics la temperatura interior del planeta en 6.300é
C i en principi, en el "centre", aconseguiria els 6600é C, major que
la regnant en la superfície del Sol.
I què hi ha de l'enorme forat que es
podia observar en la fotografia de les regions àrtiques? La fotografia és un
mosaic d'imatges de televisió preses pel satèl·lit durant 24 hores, que mostren
la Terra des de diversos angles. Les imatges van ser processades per una
computadora i unides de manera que formaren una vista total de la Terra com si
l'observador es trobara en un punt directament damunt del Pol. Durant eixes 24
hores, tots els punts en les latituds equatorials i mitges van rebre llum solar
durant algun període de temps, i apareixen il·luminats en la fotografia
composta. Però les regions pròximes al Pol estaven en eixe moment sumides en la
foscor permanent de l'hivern àrtic. Per això hi ha una àrea no il·luminada en
el centre de la foto.
La polèmica
foto del Pol Nord presa en 1968 pel satèl·lit ESSA-7, que mostra un estrany
forat negre on hauria d'estar el Pol. Per a alguns entusiastes dels OVNIS esta
va ser la prova definitiva de què la Terra és buida.
7. Fal·làcies Sobre la Terra
Buida
Creiem que ha quedat prou raonat que l'origen
sobre les idees de la Terra Buida, a més dels mites i antigues llegendes, està
en la literatura sobre el tema. En l'actualitat ningú ha aconseguit fotografiar
o portar proves de l'existència de forats en els pols. Els relats en què es
basen els terrahuequistes són generalment llibres d'entreteniment del segle
passat i principis d'aquest, sent la font més moderna el mencionat editor de ciència-ficció
Ray Palmer.
D'altra banda, hi ha bases internacionals en
l'Antàrtida, i ambdós pols han sigut explorats des de fa molt, per no mencionar
que han sigut fotografiats des de diversos satèl·lits. La resposta dels
terrahuequistes és que hi ha una conspiració per a ocultar la veritat per part
de la NASA, els distints governs, els geofísics...
Molt abans de l'existència de satèl·lits artificials que prengueren
fotos d'ambdós pols deixant en clar que estos no tenen cap orifici, ja es podia
realitzar el següent exercici mental: calcular el camp gravitatori en
l'interior de la Terra Buida, o el que és el mateix, calcular qual seria el pes
d'una persona parada en l'interior de la Terra. Els estudiants de física
reconeixeran que el problema és semblant a calcular el camp elèctric interior
d'una esfera buida carregada uniformement. Doncs bé, la física sap, almenys des
de fa 200 anys, que el camp intern és nul.
És a dir, en l'interior d'una esfera buida el pes és zero i per tant,
els sers que allí estigueren estarien surant! Imaginen ara si col·loquem un Sol interior el
que ocorreria: tots els sers serien atrets cap a ell i... moririen
calcinats! Hi ha pocs exemples de xarlatanisme pseudo científic i de
credulitat ingènua més commovedors que aquest.
Perquè la densitat de la corfa és menor
que 3.3 gr/cm3 i la mitjana de la Terra és 5.5, o per què el pes de
la Terra és de 5.972x1021 tones mètriques, si tenint en compte la
seua massa hauria de ser molt menor?
D'acord amb la teoria terrahuequiste, l'explicació és que també les lleis
de Newton estan completament errades. Per a ells en el centre del nostre
planeta hi ha un xicotet sol que ho calfa, d'uns 1.000 km de diàmetre. Si el
sol interior té una massa molt menor que la de la Terra, com es poden iniciar
les reaccions nuclears quan es necessita 75 vegades la massa de Júpiter? I si
tinguera la suficient massa, la seua gravetat bastaria per a atraure la corfa
de la Terra Buida i engolir-se-la sencera. Per a finalitzar, si haguera un buit
dins del paral·lel 70é en l'hemisferi nord, ni tan sols existiria més de la
mitat de Groenlàndia ni part de la costa de Noruega, ni les estacions
científiques de l'Antàrtida. Segons els terrahuequistes estes terres estan dins
de la Terra Buida i ningú s'ha assabentat.
Una altra conseqüència lògica d'esta
afirmació és que tot l'aire del planeta, al tindre una via lliure d'accés al
seu interior, seria atret gravitatòriament cap al mateix i, a més, seria poc
probable que poguera escapar de l'interior del planeta per a permetre'ns
respirar. Al cap i a la fi, l'espai ho comprimiria més cap al nucli, augmentant
la seua pressió a grans valors en què per diverses reaccions nuclears estaria
compost bàsicament d'hidrogen i heli, i passaria a formar part de l'estrela interior
mencionada. El camp gravitatori es dilataria i el cataclisme seria prou
probable (Adrián Banys Couso).
En segon lloc, asseguren que l'escorça
terrestre té una profunditat de 800 milles (1287,475 m) en tota la superfície,
reduint-se esta d'una manera lineal en els pols. Açò deixa un espai buit
interior de res menys que 1082040576000 km3 replet d'aire concentrat. Tot aquest
aire exercint pressió sobre l'escorça terrestre la fragmentaria en molt poc de
temps (Adrián Banys Couso).
Comentaris