Enteògens o la Gran Gresca
Amb el lliurament anterior d’aquest blog dono
per acabat el meu estudi sobre la bruixeria, i començo una sèrie sobre les
plantes que produeixen l'èxtasi, les que contenen al·lucinògens, que alguns han
anomenat enteògens.
És correcte utilitzar aquest nom per
assenyalar a les plantes que contenen alcaloides que canvien el comportament
humà?
Els alcaloides, concretament els de les
plantes conegudes com enteògens, són els que van originar la religió? O més aviat,
són un instrument, com els que s'utilitzen en els ritus, per aconseguir
apropar-se a Déu?
La religió, a més d'un sentiment creat pel
cervell humà, és un conjunt de ritus externs que es basen en tècniques per
aconseguir experiències religioses, com la meditació i l'èxtasi induït
mitjançant alcaloides o tècniques com el ioga, la música samódica, el ritme del
tambor ...
Joseph M. Fericgla. El bolet i la gènesi de les cultures. Ed. Altafulla, Barcelona 1985 ens guiarà per
aquest mon apassionant, així com les obres de R. Gordon Wasson, Albert Hoffman
y Carl A. Ruck.
"[...] En vista d'això,
volem suggerir un vocable nou, que podria resultar apropiat per referir-se a
les drogues la ingestió altera la ment i provoca estats de possessió extàtica i
xamànica. En grec, entheos significa literalment 'déu [theos] endins ', i és una
paraula que s'utilitzava per descriure l'estat en què un es troba quan està
inspirat i posseït pel déu, que ha entrat en el seu cos.
S'aplicava als trànsits profètics, la
passió eròtica i la creació artística, així com a aquells ritus religiosos en
què els estats místics eren experimentats al través de la ingestió de
substàncies que eren transustanciales amb la deïtat. En combinació amb l'arrel gen-,
que denota l'acció de 'esdevenir', aquest mot compon el terme que proposem: enteògen". (Definició de enteògen
per Gordon Wasson i Jonathan Ott)
El terme deriva de la llengua grega, en la
qual éntheos (ἔνθεος) significa "(que té a un) déu dins", "inspirat
pels déus" i genos (γένος) vol dir "origen, temps de naixement".
El substantiu "gens" pertany al camp semàntic del verb gígnomai (γίγνομαι), que significa
"arribar a ser", "esdevenir". Per tant, el significat
etimològic de enteògen al·ludeix a la possibilitat d'arribar a ser inspirat per
un déu, així com al "naixement" que això suposa. L'adjectiu
corresponent usat en castellà és tant enteogénico
com enteógeno, no havent-se decidit
la RAE sobre la pertinència d'un, d'un altre o de tots dos.
La paraula enteògen és un neologisme
proposat en un article publicat a Journal of
Psychedelic Drugs, vol. II, núms. 1 i 2, gener-juny de 1979 i
els seus autors són el hel·lenista Carl A. P. Ruck, J. Bigwood, J. D. Staples, el micòleg R.G. Wasson
i el botànic Jonathan
Ott. Aquest article va ser recollit posteriorment en el llibre El camí a Eleusis.
Montserrat Abad Ortiz, filòsofa materialista de l'escola de Gustavo Bueno (L'animal diví. Assaig d'una filosofia materialista de la
religió, Pentalfa, Oviedo 1996) afirma que el concepte enteògen
és desafortunat, perquè encara que pretenia designar certes substàncies, al
final es descobreix com a definició d'un determinat ús: el religiós. Això
determina la invalidesa empírica de les troballes d'aquests botànics, químics,
antropòlegs i restes de «erudits de la enteognosia, que defensen postures quasi
teològiques, més que científiques. No són una escola de cap disciplina, són un
grup «afí» amb els seus apòstols, acòlits i deixebles, i "la gran gresca" és la fórmula magistral
que Leary
ofereix als seus seguidors a la recerca de la felicitat.
Comentaris
me. In my opinion, if all site owners and bloggers made good content as
you did, the web might be much more helpful than ever before.
My web blog :: online casino game