Fenòmens religiosos d'origen celta
Fa més de
mil anys hi havia una religió extàtica, principalment femenina, dominada per
una deessa nocturna amb molts noms. El seu origen es perdia en el Paleolític
Superior, i havia estat difosa a Europa pels celtes, que al seu torn havien
estat influïts per les creences escites derivades dels xamans euroasiàtics .
Hi ha dades que documentin aquesta teoria?
Els encarregats de l'Església sabien
que, des de molt antic, hi havia regions europees on es practicava la
bruixeria, l'endevinació, les invocacions diabòliques i els conjurs màgics. Segons
els sacerdots catòlics, els vilatans tenien moltes "supersticions" i
practicaven arts malvades i prohibides. En assenyalar aquests fets, els
clergues, en realitat, feien referència a la presència d'una antiga religió
practicada en la seva majoria per dones, encara que hi havia una variant
practicada per homes: la de les batalles
per la fertilitat. Aquesta religió antiga d'origen extàtic tindria els
seus orígens en el xamanisme euroasiàtic. Els seus ecos a Europa, al
començament de l'època moderna, eren les pràctiques extàtiques de dones que a)
creien i deien, b) que van per la nit, c) darrere de la deessa Diana, d) en la
gropa d'animals, i ) recorrent grans distàncies, f) obeint les ordres de la
deessa com si fos propietària i senyora ...
Minerva
Hernández. "La dansa de la fertilitat"
En les pàgines següents intentarem
rastrejar els últims vestigis del culte extàtic i l'extensió de l'antiga
religió per Europa. Hem vist com es fabrica un complot contra les persones més
febles de la societat, persones a les que s'utilitzava com a boc expiatori
durant les èpoques de calamitats i problemes econòmics i socials. La classe
dirigent, per lliurar-se de les seves culpes, era procliu a inventar-se un
enemic perquè pagués les ires del populatxo i així poder continuar mantenint el
poder. Hem vist com el 1321 es fabrica el primer complot contra els leprosos i
jueus de la França sud-occidental i nord-occidental. El complot es repeteix
contra els jueus en 1348 -segurament perquè ja s'havien carregat a gairebé tots
els leprosos- en el Delfinat, Savoia i als voltants del Llac Leman (Canton de
Vaud). Aquí mateix, a la vora del llac Leman, sorgeixen en 1375 les primeres
caceres de bruixots i bruixes. No és casualitat que el 1409, una butlla papal
esmentés aquesta zona com un lloc on proliferen les noves sectes i ritus
prohibits. També hem vist com en l'elaboració del complot es passa d'acusar als
leprosos a perseguir els jueus. En canvi, no queda clar una de les baules
intermedis de la cadena, el que explica la fusió o assimilació de jueus amb les
bruixes.
L'anomenat "Cànon
Episcopi" (a l'origen un capitular franc) és el punt d'arribada d'una sèrie
de documents que ens narren fenòmens religiosos celtes, com els que aquí anem a
relacionar.
a) Divinitats celtes mortuòries: la cavalcada
nocturna.
Al segle V a Torí hi havia camperols
"embriagats" anomenats "dianaticus" una mena de endevins,
també coneguts com "lunáticus" perquè eren uns personatges exaltats
que es manifestaven en públic presos d'un frenesí religiós, disposats a mutilar-se
en honor dels seus déus . Un d'aquests déus celtes es va trobar dibuixat en una
rajola quadrangular de Roussas (Delfinat) del segle V dC. Es veu a un
personatge en la gropa d'un animal de llargues banyes, acompanyat amb la
inscripció "Fera com era"
("amb la cruel Era"). Inscripcions semblants s'han trobat a Istria,
Suïssa i Gàl·lia Cisalpina. Era és una deessa cèltica cruel, darrere de la qual
aflora la deessa grega Hera. A principis del segle XV els pagesos del Palatinat
creien en una divinitat anomenada Hera, portadora de l'abundància, que vagava
volant per les nits al període de dotze dies que hi ha entre el Nadal i
l'Epifania, el període consagrat al retorn dels difunts. La closca grega de la
deessa rebia un farciment cèltic: la imatge de la cavalcada nocturna, la del
vol..., aspectes que són aliens a les mitologies grega i romana.
Els testimonis més antics sobre la
cavalcada de Diana són els procedents de Prüm, de Works i de Trèveris, és a
dir, de la zona en què s'han trobat gran quantitat de representacions de la
deessa cèltica Epona cavalcant un cavall. L'any 906 Reginone Di Prüm dóna instruccions (procedents d'un capitular
franc anterior) als religiosos de la zona perquè evitin una sèrie de creences i
pràctiques supersticioses que practiquen les dones de la zona, ja que sostenien
que cavalcaven muntades sobre una bèstia per la nit, al costat de la deessa
Diana. Per tant, la deessa pagana Diana del capitular franc, recollit per
Reginione no és més que una interpretació romana de Epona.
Epona,
amb una cistella de fruits, motiu derivat dels "banyes de
l'abundància". Les estàtues abundaven a la Gàl·lia i Alemanya. Aquesta
procedeix de Köngen, Alemanya.
Deessa
sumèria Inana
Les dues deesses, l'Era de Roussas i la
Epona, són divinitats mortuòries, sovint representades amb una cornucòpia,
símbol de l'abundància, com es representava a la Deessa Mare en la Prehistòria,
com podem veure a la mal anomenada "venus" de Laussell , doncs no és
un símbol eròtic, sinó la representació d’una deïtat. Epona va rebre altres
noms com Abundia, Satia o Richella. Epona, protectora dels cavalls i els
estables, és només una entre les divinitats que van alimentar les creences que
confluirien en la descripció estereotipada de la cavalcada nocturna de Diana.
De fet, en Epona es tancaven altres figures de la religió celta ja en vies de
dissolució.
"Venus"
de Laussel (França) i Abundia
b) Les matres i les fades
Al segle XIII aquestes figures
reapareixen en un passatge de Guglielmo
d'Alvèrnia en què parla d'uns esperits que apareixen en forma de noies o de
llevadores vestides de blanc, ja sigui en els boscos, ja sigui en els estables,
on deixen degotar espelmes de cera a les crineres dels cavalls que trenen
acuradament. Aquestes comares (matronae, matres, llevadores) són un ressò tardà
de les "Matraes" del baix Rin, de França, Anglaterra i la Itàlia
septentrional, divinitats celtes a les quals les dones rendeixen un culte
extàtic, com a símbols de prosperitat i fertilitat.
Relleu
de terracota de les Matres, de Bibracte, ciutat de Aedui a la Gàl·lia.
A aquestes divinitats (que pertanyen al
conegut com "el compendi de Epona")
es refereix l'expressió "mondranicht"
("nit de les mares") que segons Beda el Venerable s'utilitzava en la Britània pagana per
referir-se a la nit de Nadal. Al món cèltic les nits compreses entre el 24 de
desembre i el 6 de gener són igual que els "zwölften" alemanys, és a dir, els dotze dies durant els
quals vagaven els difunts per visitar els seus familiars. Les Matres, com Epona, a més de protectores
de les parteres, també estaven relacionades amb el món dels difunts.
Cap a l'any 1000 Burcardo de Works va identificar amb les Parques
paganes a les tres divinitats (les Matrae) a les que la gent deixava, en
determinades nits, aliments amb tres ganivets perquè ho mengessin. Durant molt
de temps, les matres i les fades, juntament amb les altres divinitats
benèfiques i mortuòries, habitaren invisiblement l'Europa Celtizada.
A Sicília, a partir de la segona meitat
del segle XVI, es van processar a dones que afirmaven trobar-se periòdicament
amb "les dones de fora", amb què viatjaven volant algunes nits
per assistir a banquets en castells llunyans o en els prats. Els actes als
quals assistien els presidia una divinitat femenina anomenada "la matrae",
"la Mestra", "la Senyora Grega", "la Sàvia Sibil·la",
"la Reina de les Fades"..., de vegades acompanyada d'un rei. El 1640
una dona de Palerm, Caterina Buni, va confessar que anava
amb les "dones de fora" a la nit, a més, prometia públicament dur a
la gent amb ella i que les volia fer cavalcar sobre un castrat, com ho feia
ella. Per tot això, va ser processada i condemnada pel Sant Ofici. És més,
encara al segle XIX "dones de fora,
dones del lloc, dones de les nits, dones de casa, belles senyores i patrones de
casa" seguien manifestant-se a homes i dones, disposades a fer una
mala passada als que no les tractessin amb la deguda referència, o no
tinguessin les cases ben guarnides. Això em recorda a una tradició del meu
poble, l'anomenada bumberota
de Pego, una dona que s'apareixia per les nits als homes, coberta amb un
llençol blanc i els espantava.
Bumberota
de Pego (Alacant)
Carlo Ginzburg pensa que resultaria molt fàcil explicar que els vols i les fades que
s'esmenten a Sicília són de tradició celta, llegendes que van arribar a l'illa
de la mateixa manera com van arribar els relats del rei Artur, a la fi del
segle XI, portats per cavallers bretons, que van expandir a Sicília la "matière de Bretagne". Però no
li resulta convincent l'explicació, decantant-se per l'existència d'una gran
deessa mediterrània pre-grega, que també hauria inspirat figures com Circe o
Medea, a la qual els primitius illencs i tots els habitants de la Mediterrània
adoraven. Aquesta filiació cultural explicaria la presència de noms i topònims
similars (també del tipus morg-)
en l'àmbit mediterrani i cèltic. Segons em sembla entendre, Ginzburg defensa un
mateix origen per als fenòmens mediterranis i celtes.
Mosaic
del segle XI al sud d'Itàlia (església de Otrante), on s'identifica al rei que
munta un boc com Rex Arturus.
La cabra suggereix algun tipus d'identitat mística (alguns diuen diabòlica) per
al rei Artur.
Aquest substrat cèltic va alimentar les
novel·les del cicle artúric: Artur apareix com un autèntic rei dels difunts. Es
representa a lloms d'una mena de boc, se li posa al capdavant dels herois com
Erec, Perceval o Lancelot que viatgen cap castells misteriosos, travessant
ponts, prats, pantans o el mar, que separen el món dels homes del món dels
difunts. En ells s'ha reconegut un viatge cap al món dels difunts. La germana
d'Artur, Morgain la Fée, la Fata Morgana, és la reencarnació tardana de dues
deesses cèltiques: la irlandesa Morrigan (vinculada a Epona) i la gal·lesa
Modron (una Matronae). Carlo
Ginzburg
també afirma que gran part dels noms de persones i de llocs que es repeteixen
en el cicle artúric s'han de vincular a topònims de la regió del Llac Leman. El
mateix que la reelaboració inquisitorial de l'antic mite cèltic del viatge al
món dels morts s'ha fet a partir del material folklòric de la mateixa zona.
BRUIXES: INDEX
Comentaris