Una d'insectes

    Això és el que dóna una tarda de passeig per la marjal. És clar, has d'observar detingudament les plantes, passejant sense presses i observar les meravelles que ens proporciona el món dels insectes. A baix no se si tinc un Rhagonycha fulva, un escarabat de la família Cantharidae o un Leptura rubra.

     Té un cos estret, de fins a 1 cm de longitud, amb antenes relativament llargues i èlitres d'una talla més curta que l'abdomen, de color uniforme ocre ataronjat amb només els extrems dels èlitres i de les potes més foscos. Els adults són presents durant l'estiu, sobretot damunt de les inflorescències de compostes i d'umbel·líferes. Captura insectes de mida més petita, tot i que a vegades també s'alimenta de peces florals. 

     El “toro sol” es un escarabat (Tenebriónit) d'hàbits diürns que es pot trobar en gran nombre sobre diverses espècies de flors. S'alimenta de pol·len encara hi ha qui ho confon amb les temudes cetonias, un altre escarabat que s'alimenta de la flor i que causa danys agrícoles, sobre tot en les oliveres.

Heliotaurus ruficollis

La mosca de la fruita Drosophila melanogaster 

Sphaerophoria scripta.

      Allà on hi hagi flors no solen faltar uns petits insectes que es confonen amb les abelles i vespes per tenir colors similars. Es tracta de les mosques cernidores o sírfids, pertanyents a l'ordre dels dípters, és a dir, són mosques i no abelles o vespes, les quals pertanyen al ordre dels himenòpters.

      La xinxa de les malves (Pyrrhocoris apterus) més conegut a la zona com sabater és un insecte gregari que es troba amb facilitat a les plantes a què al·ludeix el seu nom. Si bé és comú que tot i haver diverses malves pròximes tots els individus es concentrin en una sola d'elles.

     S'alimenta fonamentalment de la malva, encara que pot ingerir altres plantes si aquesta escasseja. També pot adoptar esporàdicament hàbits alimentaris carnívors, arribant en ocasions al canibalisme.

El xinxe Pyrrhocoris apterus

       Una colònia del pugó Aphis Glycines (i d’altres espècies) sobre una fulla de bova al costat d’una formiga "munyidora". Hi apareixen una mena de cantellsque, en realitat, son closques buides. Realment són pells buides dels pugóns, molt més inflades que els seus companys i usualment, acompanyades d'un forat a l'abdomen. Què podrien ser? Nosaltres sabem que molts insectes, com les libèl·lules, deixen enrere les seves mudes després de la metamorfosi que les converteix en les reines del cel. Podria ser aquest un cas similar? Són les mudes dels pugons?

     Doncs no! En realitat són les restes de l'activitat de diminutes vespes paràsites, generalment del gènere Aphidus (en la segona fotografia a l’esquerre). Aquestes vespetes, en un acte d'amor celestial, injecten els seus ous a l'interior dels indefensos pugons. Tot seguit eclosionaran les larves, que devoraran al seu hospedador des de dins i viu, abans de metamorfosar i emergir qual famolenc Alien des de l'interior de l'abdomen de la seva víctima.

  

      Les marietes poden viure fins a 3 anys. Tenen un cicle de canvi d'ou a larva: es tanquen en un capoll i surten com papallones.

      Les marietes hivernen i les pots trobar sota les fulles i amagades en les escorces dels arbres.  No estan mortes, doncs a la calor reviuen. Vols saber una cosa? Vaig llegir que si vols guardar marietes per a la primavera, les busques on t'he dit i les fiques a la nevera en un recipient, sempre que la teva nevera no congeli. Aquesta és la temperatura idònia que suportaran les marietes.

     Son mol beneficioses per l’agricultura, ja que devoren els pugons. En pàgines americanes venen feromones per atreure-les al teu jardí, i sobretot larves que es compren a preu desorbitat ... millor ens passegem pel camp i les recollim.

Larva de Coccinella septempunctata Linnaeus, 1758

Paratriodonta alicantina, habita en sistemes duners costaners,  així com en arenals i la marjal

Escarabat Chrysolina bankii

     Aquesta espècie, gran, ampla i robusta, és molt abundant a la península Ibèrica, apareixent a la primavera i a la tardor. És d'hàbits més terrestres que la majoria de les Chrysolines. Presenta un color bronzejat i una escultura dels èlitres notablement gruixuda. Les potes són vermelloses. S'alimenta de diverses labiades aromàtiques de fulla ampla, com sàlvia i menta.

Borinot (Abejorro o Moscardón),  Bombus terrestris

      El borinot és un himenòpter de la mateixa família de les abelles (Aphis melifera). Aquests són capaços de pol·linitzar gran quantitat de flors, i estan preparats per volar a la recerca de nèctar i pol·len en un radi de 3 a 4 quilòmetres.

     Aquest himenòpter és utilitzat des de fa molts anys en agricultura intensiva (hivernacles), per la pol·linització de diferents hortícoles (tomàquets, pebrots, síndries, melons, etc.). Solen introduir de 2 a 3 ruscs durant un període de temps d'un mes a l'hivernacle i aquests fan la feina de pol·linització.

Clytus arietis

     Aquest insecte causa danys als roures i faigs, a la primavera es reprodueixen i la femella realitza la posta sobre l'escorça de l'arbre. La larva s'introdueix sota l'escorça, on es dedica a excavar galeries alimentàries. El període de larva dura menys de dos anys. Després de completar el seu desenvolupament de pupa a l'interior de les galeria i surt l'adult a l'exterior.

Eristalis tenax?

      Eristalis tenax té la mida i aparença d'una abella melífera i així se l'anomena en anglès «drone fly» (mosca abellot). Aquesta imitació (mimetisme) possiblement els confereixun grau de protecció contra predadors, que temen la picada de les abelles, tot i E. tenax és totalment inofensiva ja que no té fibló.

     La larva viu en clavegueres, desaigües o aigües negres alimentant-se de les nombroses bacteris. Posseeix una prolongació com un esnórquel que utilitza per respirar. Per això porta el nom de «rat-tailed Maggot» (cuc amb cua de rata). Quan la larva completa el seu desenvolupament surt de l'aigua i busca un lloc sec per convertir-se en pupa. La pupa és de 10 a 12 mm; gris marronosa, ovalada. Lesmosques adultes visiten flors i són bones pol·linitzadores.

Phaenicia sericata

      La teràpia larval, també coneguda com a teràpia de larves, teràpia de cucs, és una teràpia en la qual s'utilitzen larves estèrils criades en laboratoris especials de la mosca Phaenicia sericata per netejar teixits necrosats (morts) de ferides provocant una miasis controlada. L'ús mèdic és possible per la peculiaritat que les larves d'aquest insecte s'alimenten només del teixit mort, evitant el teixit intacte, estimulant més la cicatrització.

     Les larves tenen una digestió extracorporal. Es poden aplicar directament sobre la ferida, o confinades en una bossa d'escuma polivinílica o gasa. Els sucs digestius i altres substàncies es distribueixen sobre la ferida i el teixit necròtic licuefacto retorna a través de la gasa. Aquesta variant de la teràpia és més acceptada pels pacients i personal sanitari.

Sarcophaga carnaria

      Es tracta de la mosca grisa de la carn, un dípter de la família Sarcophagidae (la família de les mosques de la carn). Etimològicament Sarcophaga deriva de grec Sarco = carn + phago = menjar.

      En els climes temperats aquesta gran mosca penetra dins les cases per pondre ous sobre la carn. En la natura pon els ous sobre els animals morts dels quals les seves larves s'alimenten o sobre els excrements dels animals, ponen de 100 a 150 ous cada vegada .

     En medicina legal pel fet que Sarcophaga carnaria és un insecte necròfag, es fa servir per estimar la data de la mort d'un cadàver, per determinar l'espècie exacta de mosca es fa amb la forma dels genitals dels mascles.

Vespes, Polistes dominula.