La Revolució pegolina de 1848


Revolució de març de 1848 en Berlín. Engels acabava de publicar el Manifest Comunista de Karl Marx

           El moviment de Pego va ser el que més va preocupar a les autoritats que temien la seva extensió a tota la Marina, segons diu Pedro Díaz Marín (Las estructuras de poder durante la década moderada: Alicante, 1844-1854. Tesis de Doctorado. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Universidad de Alicante. Alicante, 1997), en la página 320. El sollevament del Majoral a Pego es va produir el 14 de maig de 1848, comptant amb el suport de la delegació britànica de l'ambaixada de Madrid, representada per Sir Henry Lytton Bulwer. La connexió es verificava a través de dos col·laboradors: els valencians Mariano Carsí i Joan de la Creu Fernández. Mariano Carsí, entre 1838 i 1841 va tenir arrendat el Teatre Principal de València. Pertanyia a una família de comerciants valencians que venien guano i suro. Mariano es va vincular a la revolució, arribant a ser oficial de la Milícia Nacional. Els llocs claus de la Milícia estaven ocupats per professionals liberals, propietaris, petits productors i comerciants, que formen l'òrgan de control i coerció de la burgesia revolucionària. Mariano utilitzava el teatre per difondre les idees revolucionaries: El arte de conspirar, Un faccioso en apuros o Una noche de revolución.


Henry Lytton Bulwer, Primer Baron de Dalling i Bulwer/ Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin, 11º Duc d’0suna


Un genet de la Milícia Urbana de Madrid representat en un gravat de l’època. Biblioteca Nacional.

      El Capità General de València, González del Campillo va decretar el dia 16 l'estat de setge amb la intenció d'aixecar-lo tan aviat com "els revoltats deposin les armes i es troben sotmesos a l'acció de la justícia" i mentre tant el capità general del districte va ordenar que des d’Alzira marxessin sobre Pego dues companyies a les quals es van unir altres forces procedents d'Alacant, les quals van mantenir fortes lluites a Pego, doncs no va resultar fàcil sufocar la insurrecció. (Pedro Díaz Marín. Las estructuras de poder durante la década moderada: Alicante, 1844-1854. Tesis de Doctorado. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Universidad de Alicante. Alicante, 1997. p. 320).  La revolta no va comptar amb el suport de la gent de les comarques perquè, segons el comandant General de la Província, González del Campillo, la causa defensada pels revoltats no era "la causa del país ni l'expressió de les seves necessitats" (BOPA, 1848.05.16).


Acomiadament” de Just Almela, pintor de Pego
     Els rebels, conscients de la superioritat de les forces regulars de l'exèrcit, defugiren l'enfrontament directe i es van dedicar a recórrer la regió reclutant homes i recollint armes i diners. La rebel·lió va anar creixent i Cendra i Ivars arribar a reunir sota el seu comandament a més de dues mil persones. A mitjans de maig van decidir abandonar la muntanya i van intentar estendre la revolta a l'horta de València, passant el port d'Albaida i penetrant el dia 16 en aquesta ciutat, a la qual van imposar una contribució de 30.000 reals. No obstant això, els rebels no van poder assolir els seus objectius, ja que l'oposició de l'exèrcit va impedir que poguessin penetrar en l'horta, retirant-se a la muntanya de nou i dispersant una part de la facció.


Fotografía d’Albaida de  Ra-Felo
        El dia 16 de maig el Capità General de València, González del Campillo, va pernoctar al palau del Duc d'Osuna a Gandia. Mentrestant, va enviar un batalló de 140 soldats d'infanteria i 7 cuirassers per sufocar l'aixecament d'Oliva. Un escrit remès des de l'ajuntament de Pego al secretari del Duc de Gandia dóna compte dels fets esdevinguts a la vila: 
      “El viernes 12 (maig de 1848) después de las oraciones se publicó un bando por mandato del Alcalde para que todos los que tuvieran armas las presentaran en la Sala capitular dentro de una hora y que todos los forasteros se presentaran dentro de una hora en la casa del Alcalde, y al amanecer de ayer sábado se presentaron en esta plaza como 200 hombres mandados al parecer por el Mayorazgo de esta, y entre ellos los más visibles son de esta villa D. Antonio (Ivars Ros) y D. Pedro Antonio Ivars (Ros), D. José Pastor de Oliva, D. Antonio Borrás (Savay) y otros que no son pobres, de Piles 4 de los labradores y otros pobres y de Valencia 2 sujetos que ignoro quien son. Se hallaban formados y casi todos con sus armas, a la hora que estaban viendo, una voz ‘armas al hombro’ y desfilando se marcharon al Convento, y antes de mover el Alguacil pregonero hizo un bando manifestando que el que quisiera alistarse en defensa del pueblo le pagarían 6R. diarios y de resultas de este bando se alistaron de esta vila sobre 100 hombres.
      La mayor parte de clase de jornaleros, y fueron alistado por Antonio Borrás (Savay) encargado para este fin, enseguida se publicó otro bando de orden la Junta Provisional (que ignoro de quienes se componen), para que todos anduviran a la Sala a pagar el 2º Trimestre de Contribución de este año, y que todos presentaran armas, y de resulta de este bando han cogido casi todas las armas y sobre 2.000 R. Según noticias; hicieron su rancho, comieron y cerca de las 3 tomaron su marcha con dirección a Orba y Benissa.


Plaça del Mercat de Pego, 1950
      Escribieron un papel y lo firmaron el Mayorazgo y D. Antonio (Ivars Ros), pidiendo a los moderados no se metan en los progresistas recomendándoles que si se meten con ellos por cada uno que maltraten, ellos maltratarán a 10 de ellos, tanto en dinero como en personal.
      En las Autoridades no se han metido en nada, sino en el Alcalde que lo custodiaron al Convento entre 4, y dicen que pedido por este para taparse, y después que se fueron marchó a su casa. Dicen se han ausentado de esta el Juez, El Escribano Más, el Secretario y D. Pedro Sala (Císcar) y D. Pascual Server, esto son noticias. En el tiempo que permanecieron en esta [los sublevados] no se oyó ninguna voz” (AHN. Nobleza. Osuna, Legajo 1.354, n. 12. Incluye pasquín adjunto  al texto).
    Així doncs. el Majoral es trobava acompanyat en la seva revolta pels seus lloctinents Antonio i Pedro Ivars, i Carles i Miquel Sobrecases paisans de Pego, sent enemics d’ells els conservadors Pedro Pascual Sala i Císcar (Senador per la província d’Alacant) i Pascual Server (Diputat provincial en 1848). Manuel Giner Pascual ens transcriu del diari d'aquest any (1848) del senyor Joaquín Antoni Cendra de Montserrat:
      “Salí  con mi tropa de Villalonga, llegando a Pego (el 13 de mayo) con 60 hombres, desarmé a la Guardia Civil, dando el grito de ¡Viva la libertad!; luego con una fuerza de mil hombres seguí mi camino y pernocté en Murla. El día 15 del mismo mes, tuve aviso que una columna de tropa había llegado a Pego, y entonces di orden a don Pedro Ivars para que tomara el Pilaret de Sagra e impidiera el paso de la tropa contraria por aquel punto; retardó el señor Ivars el cumplimiento de mi orden, y cuando éste llegó al pueblo de Tormos, vio a la tropa enemiga que se disponía a batirnos; enseguida escaloné  ocho compañías en la división de los términos de Laguar, Tormos y Orba; parte del resto de la fuerza que me quedaba desplegué la guerrilla, habiéndose cruzado algunos disparos, pero por no derramar sangre de los míos, hice retirar la tropa hacia Alcalá. Desde allí pasamos a otros pueblos no con buena suerte [se refiere a la visita a Albaida], pues al fin en Adsubia noté desanimación en los míos y un comandante de los míos me dijo que convenía más disolver que combatirnos progresistas con republicanos, por lo que yo, ante ciertas intrigas de los liberales y para que los míos pudieran acogerse al indulto que concedió entonces el Capitán General de Valencia, despedí la fuerza y me retiré por serme adversas las circunstancias”.


Pego 1900. Carretera de L’Atzuvia
     El 20 de juny de 1848 el Govern ha establert l'ordre i nomena a Serapio Escolano com alcalde de Pego. No se qui és, ni que va fer, però, degué estar prou ocupat acomplint les ordes centralistes dels seus amos. L’any 1848 va ser un any important a Pego per la reconversió de la zona humida de la marjal, la construcció de la xarxa de drenatge i de reg, l’expropiació de terres per construir les sèquies i millorar el cultiu d'arròs, etc, etc... Era alcalde José Peris Peris. 


Historia de Pego i dels nostres països

Comentaris

Entrades populars