La casa de Benigalip

      Benigani, conegut abans com avengalip o Benigalip, es el nom utilitzat cap a la mitat del segle XIX, per nomenar l’alqueria mora construïda damunt una antiga vila romana abandonada a finals del segle III d.C.

      Aquest lloc va ser poblat als segles XI-XII per un grup gentilici o clànic procedent d’un avantpassat comú anomenat Ghalib. Desprès de la conquesta de Jaume I l’alqueria de Benigalip va desaparèixer i les terres foren entregades als conqueridors, entre ells Domènec de Puigvert, a Pere Berdúm i a catorze pobladors més. Fou llavors quan comença l’alqueria a ser nomenada masia, regentant una extensió de terres que superaven les 200 fanecades.

      Al segle XVI compra la partida Bernat Puig, procedent d’Ontinyent, dedicat al negoci de la neu, es a dir, encarregat d’abastir de gel a les terres d’Albaida, el comtat i, ara a les comarques costaneres. La família Puig mantingué la possessió de Benigalip fins la primera mitat del segle XVIII, quan Joan Baptista Puig va perdre la vida, penjat al Pla de la Font, per recolzar la causa de Carles d’Àustria front al Borbó francès.

      A finals del segle XIX i principis del XX vivien allí quatre famílies que cuidaven les terres, els corrals i l’almàssera del nou propietari, el mestre Silverio Esteve Palomar. Aquest mestre defensava mètodes d’ensenyament revolucionaris per l’època, encara que era una persona profundament creient, al temps que defensava als treballadors, com ho demostrà creant el Sindicato Católico Obrero a Pego.

Nascut a Onil es va casar a Xalo, on era mestre, fins que al 1890 va prendre possessió d’una de les dues escoles d’ensenyament primari de xiquets de Pego, la del carrer Hospital que havia quedat vacant per mort del mestre Antonio Berenguer.

     Eixe mateix any fundà a Pego una acadèmia privada d’ensenyament amb estudis de Batxillerat, Comptabilitat mercantil, Magisteri, Gimnàstica i Música. El mateix any, amb col·laboració del vicari Jaime Orts Vives, fundaren el Colegio de Santa Teresa de Jesús, el qual tenia una mena de periòdic anomenat El Teresiano.

      Actualment la masia es propietat de Jose Manuel Zapata, propietari que ha restaurat la masia amb bon criteri estètic, preservant-la d’una imminent destrucció que afecta a centenars de restes històriques de gran valor, per culpa de la desídia de les administracions i dels seus rectors, una colla de polítics, molts corruptes i ocupats en el saqueig de les arques públiques, en compte d’administrar honradament els diners dels ciutadans.

Text i fotografía Gonçal Vicens Bordes