Aguilar de Campoo: ermita de Sta. Cecilia

Aguilar de Campoo

     Visitarem fa pocs dies una localitat de Palència, dins de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, on viuen els monstres de les galetes, o alguna cosa així que no recordava bé.


    El seu terme es casi cinc vegades més gran que el de Pego i  compta amb una població de 7226 habitants i una densitat de 30,42 h/km². 


    Al aplegar al poble, pujant de terres càntabres, el primer que vaig veure va ser el “monstre” de les galetes, es a dir, la nova factoria de galetes Gullón. D’això recordava jo aquell municipi:  era conegut per tot arreu per la seva indústria galetera, la més important del país.


Fabrica Gullón, Aguilar de Campoo i l’embassament d’Aguilar


Carrer El Pozo d’Aguilar de Campoo, on està el restaurant El Barón 


Entrada del restaurant El Barón

     En aplegar al poble, el primer que vam fer va ser anar a dinar al restaurant El Barón, on les guies dien que  combina l'art romànic amb la gastronomia típica de la Muntanya Palentina. Especialitats en carns, patés, embotits ibèrics i... El que vulgueu! No estava mal el menjador aquell, molt ben decorat, amb pedres de carreu i mulades de fusta.

      En la història més recent del poble cal destacar la indústria galetera que va començar a partir dels rebosters locals que les elaboraven amb el blat de Castella i el sucre i altres productes de les antigues colònies espanyoles, importats pel port de Santander.



Carrer El Pozo

      Actualment segueix constituint una de les principals indústries d'Aguilar de Campoo. En la dècada de 1960 hi va haver a Aguilar cinc fàbriques de galetes: Gullón, Ruvil, Fontaneda, Tefe i Fontibre. Segóns la Wikipedia 9 de cada 10 galetes que es consumien a Espanya sortien de les galleteras aguilarenses.  En l'actualitat hi ha tres fàbriques galeteres a la vila: Galetes Gullón 1, Galetes Gullón 2 i Forn de Galetes Aguilar (Grup Siro).

    Cal ressenyar les importants revoltes a la primavera de 2003 quan la multinacional United Biscuits, que havia comprat la fàbrica de Galetes Fontaneda cinc anys abans, va voler tancar-la deixant sense feina a prop de 300 persones. Els treballadors de Fontaneda van rebre el suport de tota la província, i el seu símbol d'una galeta en què es llegia "Fontaneda és d'Aguilar" (la paraula AGUILAR estava encunyada en totes les galetes Maria) va recórrer tota la península.

     La marca comercial Galetes Fontaneda seguir fabricant-se en Montornès del Vallès (Barcelona) a càrrec de United Biscuits fins a 2006. En 2006 el grup Kraft Foods va comprar tots els negocis a Espanya i Portugal de United Biscuits, incloent els drets de totes les marques registrades de Nabisco , aconseguint així la primera posició en el mercat ibèric.

     Els viatges no soles ens mostren la història i la geografia del lloc on visites; també es podem fer una idea la forma de viure dels seus habitants. Nosaltres no teníem temps de visitar tota la població, perquè el nostre objectiu era un temple menudet, una ermita de les afores.

Ermita de Santa Cecília

      L'ermita de Santa Cecília, erigida en el turó del castell que presideix Aguilar de Campoo, és el prototip de l'estil romànic tardà a la comarca i mostra evident del que és una bona restauració. Té tres naus i volta central de creueria. La testera és plana.



     La gran torre meridional és d'extraordinària elegància, amb tres pisos, els dos superiors amb finestrals de gran bellesa. Tota una demostració que el romànic va saber unir conceptes com robustesa i elegància que a alguns els semblen incompatibles.


     Els capitells de les columnes són majoritàriament vegetals però n'hi ha un amb interessants escultures d'animals fantàstics. Però sense cap dubte, el motiu de la nostra visita era el capitell més emblemàtic d’aquest temple, la peça clau, el capitell situat al costat nord de l'arc que dóna accés al seu absis central. Representa la Matança dels Sants Innocents i escultòricament és un referent clar del romànic de la zona. El seu àbac és molt elaborat, a base de volutes vegetals que sorgeixen de la gola de dues petites caparrons de lleó situades en els angles del mateix.




     El cistell del capitell és una bella escena plena de plasticisme, dramatisme i moviment. Transmet perfectament l'horror del moment. Trobem a cinc soldats coberts amb cota de malla des del cap fins a poc per sota dels genolls. Sota la cota, treuen el cap elaborats plecs de les seves mantells. Calcen botins tots, excepte el situat en l'angle del capitell oposat a Herodes, que es va esculpir amb un peu descalç -l'esquerre-.


Cojeras y malformaciones (Aquest es un title del meu blog que intenta explicar el peu descalç)

 

     Carlo Ginzburg, defiende la tesis de que la mayoría de los héroes griegos, con sus deformidades, son personas que han muerto y resucitado, es decir, que han viajado al más allá durante la ceremonia de un rito de iniciación.  Esa relación de la cojera con la muerte se evidencia con los nombres antiguos de la Amanita muscaria, (el hongo cojo) el hongo utilizado por los chamanes para realizar su viaje extático al mundo de los muertos, como podemos comprobar en las entradas de mi blog Soma y R. Gordon Wasson,  Elaboración del mito brujeril  y en Sociedades dualistas.
     Malformaciones o desequilibrios deambulatorios distinguen a los seres en equilibrio entre el mundo de los muertos y el de los vivos. Se han encontrado varias estatuas calzadas con una sola sandalia. Se supone que esto respondía a una situación ritual en que, a través de un contacto directo con el suelo, se intentaba alcanzar una relación con las potencias subterráneas. También se encuentran grupos de soldados armados, calzados con una sola sandalia, dispuestos para el combate. Si quieres ampliar el tema visita mi artículo: Cojeras y malformaciones.


Detalle relieve Signos del león y el carnero. Museo de los agustinos, Toulouse, Francia. Fot: El pasiego


     Quatre mares horroritzades assisteixen a l'escena portant-se les mans al cap. Cinc nens nus són víctimes de l'espasa: tres -els del costat esquerre, per degollament, i els dos del costat esquerre, subjectes per un peu, cap per avall, per secció de gots femorals. L'elaborada escultura de les cotes de malla dels soldats, juntament amb l'adequada il·luminació, proporcionen un aspecte magnífic a aquesta bella peça.



      A l'angle del costat dret del capitell, es representa al rei Herodes, qui es troba coronat, dempeus, amb l'índex (enorme) de la seva mà esquerra aixecat, en senyal de ser qui dirigeix ​​l'acció, mentre que col·labora a la mateixa, clavant la seva espasa amb la mà dreta al costat de l'infant que es troba de cap per avall al costat dret del capitell. Tres petites caparrons treuen el cap a la part alta del capitell. Potser representin nens de més edat, que per això es van salvar de la mort.




     Davant d'aquest capitell, trobem un altre també de magnífic acabat a força de acants i pinyes. El seu àbac està ple de harpies passant.



     La resta dels capitells historiats són d'evident menor qualitat escultòrica. Un personatge sedent amb bastó de pelegrí -que a mi hem sembla un mono-, la lluita d'un soldat amb un lleó, després del qual hi ha un altre lleonet i diverses figures més.




     I al costat d'aquest capitell, donant estintolament al primer former sud, un altre, de la mateixa factura, amb una sèrie de figures al costat d'un ruquet; lluita entre dos soldats; i un personatge en la cantonada que armat d'espasa, subjecta a una altra persona per una mà. Aquesta última escena evoca el sacrifici d'Isaac i un àngel ve a completar l'escena. Dins el context de matança d'innocents, té cabuda sens dubte aquest episodi bíblic.




     En el mur sud i sota teulada, s'obre la elegant i tardana portada, constituïda per nombroses arquivoltes de baquetones i mitges canyes de perfil bastant ogival.



Comentaris

Entrades populars