Per què sóc escèptic?
Dossiers polítics de La Velleta Verda
Per què sóc escèptic?
Em van sorprendre les afirmacions que va realitzar el professor Rafael Menéndez-Barzanallana, de la Universitat de Múrcia, en la seva pàgina personal sobre escepticisme, en què afirmava que, tot i els grans avenços tecnològics, en la nostra societat actual hi ha multitud de persones que no aconsegueixen distingir fàcilment entre una realitat possible i una realitat fictícia. La majoria de les persones que coneixem i amb les que ens relacionem són incapaços de separar el real de l'irreal, el que facilita la proliferació d'individus i grups organitzats que fomenten la desinformació per tal d'obtenir avantatges personals, ja siguin monetàries o de poder. Si ens adonem, els governs tampoc fan cap esforç per acabar amb aquests estafadors, al contrari, molts prefereixen que els ciutadans siguin uns ignorants, per a això desmantellen l'educació i la sanitat pública de qualitat, mentre es reparteixen el botí de l'Estat entre els membres del partit dirigent: els millors bancs, les millors empreses d'energia, les grans empreses d'obres públiques i ara els hospitals i els centres d'educació, tots van a parar a les seves mans.
Per què sóc escèptic?
Em van sorprendre les afirmacions que va realitzar el professor Rafael Menéndez-Barzanallana, de la Universitat de Múrcia, en la seva pàgina personal sobre escepticisme, en què afirmava que, tot i els grans avenços tecnològics, en la nostra societat actual hi ha multitud de persones que no aconsegueixen distingir fàcilment entre una realitat possible i una realitat fictícia. La majoria de les persones que coneixem i amb les que ens relacionem són incapaços de separar el real de l'irreal, el que facilita la proliferació d'individus i grups organitzats que fomenten la desinformació per tal d'obtenir avantatges personals, ja siguin monetàries o de poder. Si ens adonem, els governs tampoc fan cap esforç per acabar amb aquests estafadors, al contrari, molts prefereixen que els ciutadans siguin uns ignorants, per a això desmantellen l'educació i la sanitat pública de qualitat, mentre es reparteixen el botí de l'Estat entre els membres del partit dirigent: els millors bancs, les millors empreses d'energia, les grans empreses d'obres públiques i ara els hospitals i els centres d'educació, tots van a parar a les seves mans.
Cartell exhibit durant la manifestació a
favor de l'ensenyament públic. València 2012
La majoria de les persones han passat per
situacions familiars doloroses, com a conseqüència de malalties o per culpa de
l'atur -estats que aboquen a moltes persones a viure en la penúria-, posant a
prova la seva resistència física i emocional. És lògic que tots ens fem alguna
vegada a la vida les següents preguntes:
- Com curar ràpidament una malaltia terrible? Com saber el futur i
així prevenir possibles desventures? Hi ha alguna entitat superior que es
preocupa per mi i em protegeix?
Lamentablement, per a una enorme majoria de
la població la vida li va malament i les coses aniran a pitjor, amb la política
actual de la dreta política. Els seus fills encara tindran, si és
possible, una pitjor educació escolar i una nefasta atenció sanitària. Doncs la
dreta espanyola -i l'europea en general- ens estan conduint a una societat
desorganitzada, en la qual ja no prevalen per a res els valors de la solidaritat,
el que ens abocarà a una incapacitat per a resoldre problemes elementals
immediats.
En aquest context, res més natural que
buscar una taula de salvació en qualsevol mà que s'estengui per aparentment
ajudar, buscant respostes fàcils i immediates a problemes difícils i
complicats. És fàcil caure en les mans dels populistes i dels demagogs.
La dreta pretén inculcar una rígida
educació que acabi amb la nostra capacitat crítica de raonar, els mètodes
coercitius de la seva educació limiten des d'hora la nostra capacitat de
rebel·lió contra les idees i prejudicis adquirits o inculcats pel poder
(Església, capital financer). Per aquesta raó, la majoria de les persones
tendeixen a acceptar tot el "establert" com una cosa intrínsecament
veritable i irrevocable. Tot el que s'oposa és titllat de
"roig" o de vague, és de mal nascuts atacar l'Església i els valors
que defensa la dreta: fes la prova i posa't a protestar davant d'una església o
en una plaça de toros contra el maltractament animal! I això només atacant
la seva manera de "divertir-se", perquè si et passés enclavant-te
contra el seu sistema financer, dient-los lladres als banquers o protestant al
carrer, la portaries clara! No en va, ara volen empresonar a totes les
persones que exerceixin el seu dret a manifestar-se contra el que no els
agrada.
Totes les persones han de saber que un dels
seus drets fonamentals, com el de menjar i respirar, és el dret al dubte, a no
creure res del que diguin els governants, a intentar esbrinar que amaguen
darrere de les seves polítiques. Els ciutadans tenim dret a saber, a
preguntar i els polítics a respondre, perquè per a això cobren dels nostres
diners i, si bades, fiquen les mans a les arques públiques per omplir les seves
butxaques. Són massa els polítics pocavergonyes que pretenen governar
tirànicament i es mostren reticents a sotmetre’s al control dels ciutadans. També
és cert, que hi ha immenses masses de persones incultes que els donen suport
perquè no tenen raciocini propi. A aquesta gent em dirigeixo i els dic que
deixin de ser uns borrecs, que facin un esforç mental i critiquin tot allò que
va contra els seus interessos.
Tots naixem amb aquest dret, el de
preguntar, indagar, qüestionar i exigir proves davant qualsevol afirmació
realitzada, sigui del encuny que sigui, científica, política, religiosa o
econòmica, però molt poques persones exerceixen aquest dret natural.
L'escepticisme és l'escola que pregona l'ús
d'aquest dret, l'irrenunciable dret al dubte, el dret que tota persona té a no
ser enganyada, manipulada o dirigida amb fins excusos i amagats. Un
escèptic no accepta cap veritat establerta a priori, sinó que l'accepta al
final d'una llarga cadena deductiva, és a dir, quan ja no hi ha arguments que
puguin invalidar-la.
Quan un govern comença a acomiadar metges,
mestres i professors perquè diu que cal estalviar, exigeix proves! Ningú
no pot jugar amb la salut d'un poble ni eliminar el seu dret a un ensenyament
de qualitat. El Partit Popular s'ha convertit en un partit de xerraires
mentiders, uns entabanadors de ciutadans poc espavilats, als quals els prometen
un elixir miraculós, el talismà que els curarà tots els seus mals ... Sigues
intel·ligent i pregunta't abans: com una pedra pot influir en la meva
salut? Quan algú et parli d'energies espirituals que realitzen miracles, pensa
si hi ha algun tipus d'energia que no pugui ser mesurada ni estudiada (sense
necessitat de ser un expert en Física) i, de la mateixa manera que desconfies
de qui afirma que ha vist un habitant d'un altre planeta, ja que tu mateix et
preguntes com és que milers d'astrònoms professionals que vigilen el cel dia i
nit mai han vist res, quan et diguin que les retallades de sanitat i educació
són bones, pregunta't per a qui, i veureu que per als que volen acabar amb
la Seguretat Social, amb la sanitat i les escoles públiques per quedar-se ells
el suculent negoci. Si no t'ho creus, no trigaràs a veure hospitals
privats i universitats en mans de membres del Partit Popular.
Font: Facebook
Exigeix proves, no et conformis amb
qualsevol cosa! La persona que dubte és la que ha de ser convençuda, i
així, té tot el dret d'escollir que armes prefereix, com li agradaria ser
convençuda, i que mètode lògic vol emprar.
També pot passar -t'ho dic com a advertència- que
l'estafador sigui prou llest com per respondre a totes i cadascuna de les
dubtes aixecades i deixar satisfet al "il·lús" en qüestió. Però
si persisteix el més mínim dubte, després de presentades totes les proves
possibles, llavors l'escèptic té tot el dret de continuar sent
escèptic. La càrrega de la prova sempre recau sobre qui afirma alguna
cosa.
Origen de la paraula
"escèptic"
Si a hores d'ara no t'has convertit en un
escèptic, potser és perquè, en opinió d'un gran escèptic, Félix Ares, la paraula escèptic
té connotacions negatives i a més d'un
li soni malament allò de ser "escèptic".
No obstant això, l'escepticisme no és recent, va
sorgir a la Grècia Clàssica com a escola filosòfica i el seu creador, Pirró d'Elis,
defensa que és impossible conèixer alguna cosa de manera totalment
cert. Els "esketikos" afirmen que tot
saber és provisional i revisable. Dubte de tot. No creguis en
"popes" de cap tipus.
El 1976 Paul Kurtz va fundar als Estats
Units el Committee for the Scientific Investigation
of Claims of the Paranormal (CSICOP), el qual va canviar el seu
nom en 2006 com Comitè per a la Recerca Escèptica
(CSI per les sigles en anglès de Committee for Skeptical Inquiry). El CSI
lluita contra les pseudociències, com els fenòmens psíquics, astrologia,
medicines alternatives i sectes religioses. Alguns membres famosos de
CSICOP són o han estat Bill Nye, Isaac Asimov, Carl Sagan, Martin Gardner,
James Randi, Michael Shermer, Stephen Jay Gould i molts altres.
En el món de parla hispana la idea qualla el 1985
amb la creació de la societat ARP, l'Alternativa
Racional a les Pseudociencias. Segons Luis Alfonso Gámez, periodista d'El Correo i membre històric de la ARP,
"A mitjans dels anys 80, ufòlegs, astròlegs, parapsicòlegs, curanderos i
altres campaven al seu aire pels mitjans de comunicació sense que ningú els
portés la contrària. Fins que ARP va començar a sonar en els
mitjans".
El combat contra les seudociències té pocs suports
oficials. En realitat, sembla com si els rectors de la societat fossin
patrocinadors de tots aquests enganys que pateixen els ciutadans, generalment amb
un deficient nivell cultural. Segons Gámez, "el govern nord-americà
ha preferit que la gent cregui en OVNIs, perquè no es parli de projectes
secrets governamentals" o de polítiques econòmiques que perjudiquen a la
majoria i beneficien a uns pocs.
Internet s'ha convertit per als escèptics
en el mitjà de comunicació i expansió per excel·lència. Com bé diu Javier Armentia,
director del Planetari de Pamplona i expresident de la ARP, la popularització
de la ARP s'ha fet possible en els últims anys a través d'Internet amb noves
aportacions de professionals de molts camps de l'activitat intel·lectual.
Els escèptics no es limiten a lluitar
contra les psudociències i els xarlatans, també impulsen el desenvolupament de
la ciència, del pensament crític, l'educació científica i l'ús de la
raó. No es pretén eliminar les creences per si mateixes, els escèptics
respecten la llibertat de les persones per creure el que vulguin, però, el que
si volem impedir és que ens imposen les seves creences per la força. A
més, una creença que es disfressa de ciència no és més que un frau que cal
denunciar davant la societat com a tal. L'escèptic ataca a aquells que
afirmen que les seves creences estan demostrades científicament. Segons Félix Ares:
"Mai ens hem ficat amb els que creuen que la Sabana Santa és la mortalla
de Jesucrist. Sí que ho hem fet amb els que diuen que la Ciència ha
demostrat que és la mortalla de Jesucrist."
Fotografia de Cofrades. Un exemple
de pseudociencia.
Les persones racionals i escèptiques tenen
l'obligació d'evitar que determinats "contistes segueixin enganyant a la
gent; es tracta dels que, prenent l'idioma i l'aparença de la ciència, no fan
més que propagar creences sense fonament racional algun" (Manuel
Toharia ).
En definitiva, es tracta de combatre
tota afirmació que es sustenti en una falsa ciència, o en la manipulació de
ciències com l'economia, de la qual veiem constants exemples a l'Europa actual
i en l'Espanya del PP. Cal desemmascarar els xarlatans professionals que
surten als mitjans de comunicació i es dirigeixen a l'espectador, mig
embadalit, que en pateix les penúries davant del seu televisor a la saleta de
casa, mentre un "pollastre" amb els cabells ple de gomina
i vestit amb un Armand Basi li
deixa anar per l'altaveu que els agents
individuals de l'economia, la producció, l'intercanvi, els consums de béns ...
la macroeconomia, la microeconomia i la prima de risc ... que el govern baixarà
el nivell de salaris, i pujarà el marge de beneficis i les variacions de
les rendes ... que el membres del govern prendran decisions intentant obtenir
la màxima satisfacció possible ..., és a dir, maximitzarem els recursos i,
al final de tot, ¡Espanya sortirà guanyant i recupera la confiança del
món! Si, però vosaltres sereu més pobres i més ignorants encara!
Fotomuntatge obtingut de Facebook
Aquests polítics de la dreta, esbirros del
capital financer, gossos amb amo, proclamen a crits que ells també tenen dret a
expressar les seves idees en els mitjans de comunicació -la majoria els compren
i així parlen el que volen- i exigeixen que no es burlin d'ells i per no
ser objecte de bromes, argüeixen que totes les idees són respectables i tenen
el mateix dret a ser defensades. No, no és veritat! No totes les
idees són respectables. Les idioteses no són respectables, són
idioteses. I, de vegades, perilloses. Quan un pseudoarqueòleg
aventura que algunes races humanes descendeixen d'extraterrestres i altres no,
està fent un gens subtil exercici de racisme, i el racisme no és respectable. Quan
un membre del PP afirma en els mitjans de comunicació que els nens són els enemics
públics, no cal prendre-s'ho a broma, aviat prohibiran les llibertats
de manifestació, i cal denunciar-ho.
Fotomuntatge de http://cibergwenza.com
"El problema amb el món és que els estúpids estan segurs de tot i els intel·ligents estan plens de dubtes". (Bertrand Russell)
Comentaris